jueves, octubre 26, 2006

La mort d’un company i amic

Com passa el temps! Ara fa un any, el meu amic Tito va morir de matinada i d’una manera sobtada, massa sobtada.

Difícil de pair per aquelles persones que l’estimaven i, en la llunyania encara l’estimen, molt difícil per la Bego i les dos filletes, en plena edat de necessitar gaudir d’un pare i ell, era, un bon amic, un bon professional i sobre tot un bon pare.

Em va acompanyar com a Secretari del nostre Ajuntament quasi tots els anys en que vaig ser alcalde. La confiança era mútua, ell podia confiar en que jo no faria cap bestiesa i jo confiava en que ell no me la deixaria fer. En el transcurs dels anys varem ser amics. Vaig veure com es casava i vaig veure en ell el goig de tenir les dues filles. Per cert, precioses!

Durant aquest darrer any han passat moltes coses, coses que han fet canviar la meva vida, però sens dubte, la més important ha estat que en José Maria Castellanos ens hagi deixat per sempre, encara què tots el portem en el nostre cor.

Salut Tito donde estés! Petons Bego i família. Encara que no ens veiem, no us oblido.