Una gran collita, una gran elecció

Aquests dos darrers dies han estat prou importants. Ha nevat els dos dies a les muntanyes i hem fet una collita de bolets d’aquelles que fan història. Gairebé cinc cistells de rovellons, ceps i fredolics, alguna llenega blanca també ha anat a para al coba. Tota la família s’ho ha passat molt bé.
Des del balcó de casa es comença a veure aquell paisatge salvatge de la Cerdanya amb la neu als cims i l’olor de les llars de foc enceses. Comença el temps del fred en que pots gaudir d’un nou paisatge, passejades per l’alta muntanya i estones veient com crema el foc.
Tan sols falta tenir als amics al costat, que acostumen a estar molt ocupats en aquests dies de pont i poder compartir amb ells aquestes estones que donen sentit a la vida, lluny de la política i la seva mala llet.
A vegades penses el que t’has arribat a perdre sense poder gaudir de manera més continuada d’aquests plaers que et dona la vida, més propers a la natura i lluny del interessos terrenals.. Quan penso això, me’n recordo de la Bet (no la d’O.T.), una noia meravellosa, gran treballadora i que va escollir anar a viure on ella tenia el cor. Prop de Viella, en un petit poblet.
Bé amics i amigues, quan ho llegiu, ja sabreu a quins amics i amigues em refereixo, us espero per compartir aquests paisatges i la meva amistat. Molts petons.