Blog de Fèlix Farré

La mort d’un company i amic

2006-10-26T09:36:00.000+02:00

Com passa el temps! Ara fa un any, el meu amic Tito va morir de matinada i d’una manera sobtada, massa sobtada.

Difícil de pair per aquelles persones que l’estimaven i, en la llunyania encara l’estimen, molt difícil per la Bego i les dos filletes, en plena edat de necessitar gaudir d’un pare i ell, era, un bon amic, un bon professional i sobre tot un bon pare.

Em va acompanyar com a Secretari del nostre Ajuntament quasi tots els anys en que vaig ser alcalde. La confiança era mútua, ell podia confiar en que jo no faria cap bestiesa i jo confiava en que ell no me la deixaria fer. En el transcurs dels anys varem ser amics. Vaig veure com es casava i vaig veure en ell el goig de tenir les dues filles. Per cert, precioses!

Durant aquest darrer any han passat moltes coses, coses que han fet canviar la meva vida, però sens dubte, la més important ha estat que en José Maria Castellanos ens hagi deixat per sempre, encara què tots el portem en el nostre cor.

Salut Tito donde estés! Petons Bego i família. Encara que no ens veiem, no us oblido.

La Visita Esperada

2006-10-18T22:53:00.000+02:00

Ahir vaig tenir una visita i reunió llargament esperada i desitjada. Calia fer-la i de manera una mica sobtada s’ha produït. Potser era necessari donar una mica de temps. A vingut al meu terreny però no importava, hi havia voluntat.
Calia començar obrint els sentits i entendre els motius dels desacords, mals entesos o actuacions no satisfactòries per algunes de les parts.
Sens dubte hi ha punts on els criteris son completament diferenciats, però crec que com no em pertoca a mi prendre la decisió, l’únic que puc fer és donar la meva opinió i els meus arguments i que l’altre part ho tingui en compte, però la decisió sempre serà seva.
Vaig poder explicar aquells temes que més m’han dolgut, que m’han arribat de manera directa o indirecte i que creia no era just que s’haguessin dit o produït sense una defensa o argumentació per aquelles persones què, penso, tenien l’obligació moral de fer-ho.
Espero i desitjo que comenci una nova etapa, una etapa de col·laboració, d’escoltar i ser escoltat, de refer temes perduts o mig perduts, de valoració de la gent que tens al teu costat, que has tingut al teu costat o que pots tenir al teu costat, un altre vegada... És el moment de treballar conjuntament pel mateix objectiu.
Cal donar temps per veure si les meves intuïcions son correctes i es fan realitat.

No us preocupeu si no ho enteneu, qui ho ha d’entendre, ho entendrà.

Que curta és la memòria

2006-10-18T22:48:00.000+02:00

No els hi agrada el DVD que ha fet CIU: “És guerra bruta, així no es fa política...”
Son comentaris dels grans “gurus” de la política progressista que tenen molt poca memòria. No s’han recorden dels espots publicitaris de les campanyes passades?, dels continus atacs a CIU i els seus anys de govern?, de la necessitat de salvar el país de les mans brutes i corruptes de CIU?.
Durant els anys de govern de CIU, el nostre país ha experimentat el progrés més gran de la seva història des del punt de vista social, econòmic, cultural, educatiu, infraestructural o sanitari. Ens ha faltat el compromís, la col·laboració, implicació i suport del govern central, tant quant ha estat a mans socialistes com a mans populars. Espanya vol una Catalunya sotmesa als seus peus i no es dona compte que la riquesa de Catalunya beneficia a la resta d’Espanya.
I ara ens volen fer creure que aquest tripartit o bipartit de final de temporada, ha portat el progrés al nostre país!! Que ells són progressistes!! Han tingut tres anys per fer progressar el país i el que han fet ha estat tenir-lo parat durant aquests llargs tres anys.
Ara, TV3, la nostra, denuncia que CIU ha pres imatges, fetes per la TV de tots, per produir aquest famós DVD. Sols recordar què el senyor Joan Major, director general de “TV3, la nostra”, va estar alcalde socialista de Mataró i Ministre d’indústria amb el President Felipe Gonzalez. Una mica parcial si que sembla, oi?? I molta cara pel plantejament també.
M’agrada que no els hi agradi el DVD!!

Una gran collita, una gran elecció

2006-10-13T22:29:00.000+02:00

Aquests dos darrers dies han estat prou importants. Ha nevat els dos dies a les muntanyes i hem fet una collita de bolets d’aquelles que fan història. Gairebé cinc cistells de rovellons, ceps i fredolics, alguna llenega blanca també ha anat a para al coba. Tota la família s’ho ha passat molt bé.
Des del balcó de casa es comença a veure aquell paisatge salvatge de la Cerdanya amb la neu als cims i l’olor de les llars de foc enceses. Comença el temps del fred en que pots gaudir d’un nou paisatge, passejades per l’alta muntanya i estones veient com crema el foc.
Tan sols falta tenir als amics al costat, que acostumen a estar molt ocupats en aquests dies de pont i poder compartir amb ells aquestes estones que donen sentit a la vida, lluny de la política i la seva mala llet.
A vegades penses el que t’has arribat a perdre sense poder gaudir de manera més continuada d’aquests plaers que et dona la vida, més propers a la natura i lluny del interessos terrenals.. Quan penso això, me’n recordo de la Bet (no la d’O.T.), una noia meravellosa, gran treballadora i que va escollir anar a viure on ella tenia el cor. Prop de Viella, en un petit poblet.
Bé amics i amigues, quan ho llegiu, ja sabreu a quins amics i amigues em refereixo, us espero per compartir aquests paisatges i la meva amistat. Molts petons.

Donant resposta als "dimes y diretes"

2006-10-12T22:53:00.000+02:00

Amb aquest bloc vull donar resposta a les diferents qüestions, afirmacions i dubtes que els meus conciutadans tenen envers la meva vida i la meva persona, des de que he deixat l’alcaldia i que, com és normal en un poble petit, corren de boca en boca i a una gran velocitat, amb respostes de tot tipus i mena que fins i tot a mi, ja acostumat a aquests temes, em sorprenen.

Les trucades telefòniques o els comentaris dissimulats que em fan, per intentar treure la veritat son constants i he pensat que el meu blog pot ser una eina interessant per donar-hi resposta. Així doncs, aquí en teniu algunes:

• No ens venem, ni tenim intenció de vendre’ns la nostra casa de Viladecavalls.
• No anem a viure a Matadepera.
• No treballo a la Diputació de Barcelona.
• Vaig el número 76 de la llista per CIU a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 1 de novembre.
• No vaig marxar emprenyat amb el nou alcalde quan vaig deixar l’alcaldia.
• Tinc molt bona relació i amistat, cosa que em satisfà moltíssim, amb la Glòria i el Lluís, però això no vol dir que em faci d’ERC.
• Estic treballant en una empresa francesa, de la que soc soci, i donat d’alta a la Seguretat Social del país veí. Per cert, m’ho passo molt bé en aquesta nova etapa.
• Continuo mantenint els mateixos amics, que per això són els meus amics.
• Vaig deixar l’ajuntament perquè ja tocava després de tants anys, havia decidit no presentar-me un altre vegada, ho havia comunicat al meu partit i companys i aquest mateix partit i el meu segon de la llista, em van demanar que avances la meva marxa perquè pogués entrar d’alcalde el Sebastià, cosa de lo més normal i que fan tots els partits.

A partir d’aquest moment soc un ciutadà més, com qualsevol altre, i la meva intervenció a la política municipal és nul·la. Per altre banda ningú em consulta, cosa també de lo més normal, i la única cosa que m’emprenya és la manca de veritat o les mentides que es diuen, de manera intencionada o perquè el cervell no dona per més.

S’ha de donar temps al temps i tot torna al seu lloc. Si cal més respostes i esteu interessats, no us preocupeu, estic il·lusionat amb el meu blog, tinc molt de temps i puc fer un segon lliurament.

Bona nit i tapa’t. (Està bé això del bloc, ara tan sols falta que la gent ho llegeixi)

Volem mes tripartit ??

2006-10-11T20:26:00.000+02:00

És una decisió de cadascú i sens dubte la decisió que prenguin els ciutadans i ciutadanes i que serà la que reflexi les urnes, serà l'encertada. Ara, però, puc pensar en veu alta i expresar la meva opinió del tripartit que hem tingut durant aquests darrers anys, millor dit, que hem patit durant aquests darrers anys. Parlo com alcalde que he estat i que he patit, hem patit, la inoperància de moltes de les conselleries. Inoperància de les direccions generals i dels diferents departaments. Ja no cal parlar de Medi Ambient i tots els seus departaments. Ha estat un fracàs total que ha tingut el país aturat i que de mica en mica ha anat tirant enrera. No tenir les idees clares, no saber treballar ni voler treballar, autèntics talibans de l'ecologisme sense tenir ni punyetera idea del que és l'ecologia. Un desastre que ha patit el nostre país. Iniciativa, abanderat del tripartit, ho és, per què és l'única possibilitat de poder governar. Enganxar-se a la mamella socialista i anar xupant sense fotre ni brot. Volem això pel nostre país?. Cal pensar-hi molt. Ja parlarem més d'aquest tema. Donarà per molt.

Mentrestant podeu escoltar el vídeo on l'Artur Mas tracta el tema del Tripartit

Penseu-hi, val la pena!!

De l'amor a l'odi. Tot es possible en politica

2006-10-09T21:45:00.000+02:00

Després de molts anys de relació i d’obligació d’entendre’m amb altres persones, que políticament no pensen com tu i que a més, exerceixen com a tal i amb la seva posició ben oficialitzada, aprens o has d’aprendre a separar amistat o relació social amb la relació política.
Això que sembla tant fàcil d’entendre i que te tota la lògica del comportament social, no és fàcil d’obtenir a la vida real, perquè el dia a dia comporta frecs continuats, grans diferències en les posicions polítiques de cadascú i això fa que s’ajuntin els sentiments polítics amb els sentiments personals, traspassant aquesta línia imaginaria d’equidistància que porta el “bon rotllo” en les relacions mútues. En política hem d’assumir, que ningú te la raó exclusiva, sinó que depèn dels criteris socials o dels interessos politics i també privats.
Durant els anys en que he estat alcalde del meu poble, he intentat aplicar, transmetre i posar en pràctica aquest fet, per a mi molt important. He intentat separar els atacs polítics de qualsevol mena, de la vida privada, encara que a vegades m’ha resultat difícil, però penso sincerament, que la gent que ha compartit amb mi aquests anys de política municipal, compartiran aquesta afirmació.
No tothom, però, ha tingut aquest comportament durant aquests anys, per altre banda, comportament completament normal, ja que forma part de la mateixa naturalesa humana.
La relació amb la gent propera, equip de govern, amb la que comparteixes objectius, crea en el transcurs del temps, lligams afectius, de relació, de solidaritat enfront “enemics” comuns, que critiques i flagel·les en l’intimitat de l’equip. Tot això crea lligams d’interès polític i de relació amistosa, fins i tot en un equip de pensaments polítics diferents, i no em refereixo a les sigles polítiques, sinó a les diferents personalitats, pensaments, sensibilitats, objectius particulars i maneres de ser de cadascun dels membres, amb independència del seu grup o partit polític.
El que sorprèn més, és que aquestes relacions “amoroses” es trenquin de manera sobtada, amb motius polítics, però insuficients, i qui ha donat suport i fins ara ha estat meravellós o meravellosa, compartint fins i tot “enemics” comuns, passi a ser un “dimoni polític”, i aquells “enemics comuns”, criticats i vilipendiats en la intimitat, ara resulta que seran el puntal de la política municipal. De l’amor a l’odi i de l’odi a l’amor. C’est la vie. (Però no ho entenc)